MEMÒRIA

Situada al bell mig del casc antic de Caldes de Montbui, trobem la plaça de la Font del Lleó; una plaça amb un alt contingut patrimonial present en forma d’edificis, monuments i restes arqueològiques. La proposta entén la Plaça de la Font del Lleó com un nexe dels elements històrics que s’hi emplacen; una plaça que busca l’harmonia entre la Font del Lleó, les Termes Romanes, l’Ajuntament, el Balneari Broquetas i el Museu Thermàlia entre d’altres, a la vegada que conviu amb l’activitat diària i el turisme termal. Amb la prioritat d’emfatitzar els elements històrics i evitar-ne la rivalitat, es proposa un únic pla que posa en valor tots els elements que s’hi recullen; un espai amb un sol nivell que ens aporta flexibilitat i versatilitat a la plaça i així poder respondre a la diversitat d’activitats que s’hi desenvolupen al llarg de l’any. 

Un únic pla que es conforma a partir de catifes materialitzades amb llamborda recuperada i que s’orienten en direcció a l’element històric que es vol posar en valor. D’una banda la llamborda és mecanitzada i reutilitzada a la zona central de la plaça d’on prové i, de l’altra, es disposa una nova llamborda de granit per als perímetres, establint així un nexe d’unió entre antiguitat i actualitat. Per tal de fer palesa i recuperar la traça històrica del poble que es troba sota rasant, aquesta es trasllada a la superfície de manera simbòlica. En primer lloc, es realitza un tractament de buixardat a la llamborda per a marcar el perímetre del Natatium; i en segon lloc, unes canaletes perforades situades a nivell del paviment permetran que, en dies i hores de temperatures baixes, eflori el vapor d’aigua provinent de l’aigua termal.

Per tal de maximitzar la flexibilitat de l’espai; vegetació, mobiliari i il·luminació es situen al costat oposat dels elements d’interès deixant el màxim espai lliure possible al centre de la plaça. Es pensa una vegetació arbòria per tal de generar espais d’ombra a la vegada que la vegetació ens actua de cortina, enfocant els elements destacats de la plaça per emfatitzar les visuals d’interès. Relacionats amb la disposició de la vegetació i situats en zones d’ombra oposades a l’element històric, els antics bancs de pedra són recuperats i reutilitzats com a bancs de doble sentada amb llistons de fusta sobreposada i respatller per tal d’obtenir l’ergonomia de la qual careixen actualment.

Entenent la importància dels elements singulars, es recórre a una il·luminació més càlida mentre que la il·luminació de la plaça es situa al perímetre de l’espai públic, confrontada amb els elements més rellevants per a il·luminar circulacions i zones d’estar.